Resultats de la cerca

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos

Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil

De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos

Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa

Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia

En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa

Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC

Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana

L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi