Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
embotició
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a treballar metalls basat en la deformació plàstica de fulls o planxes per mitjà d’una matriu i un punxó.
L’embotició té lloc normalment en premses hidràuliques, bé que hom pot produir la deformació mitjançant una explosió, per pressió pneumàtica o per forces electromagnètiques
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt…
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica
macla
Tecnologia
Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
Hom anomena pla de macla el pla de separació de les dues zones en el qual es produeixen més fàcilment les deformacions del metall Les macles són produïdes per esforços mecànics macles mecàniques o bé apareixen en l’operació de recuita macles de recuita , sobretot quan el metall ha estat sotmès, prèviament, a esforços de deformació
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
reologia
Física
Ciència de la deformació i del flux, que enllaça la mecànica de fluids amb l’elasticitat i estableix la correlació entre les variables esforços, deformacions, temperatura i temps de la matèria considerada com un medi continu.
Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els inelàstics,…
mall
Tecnologia
Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una base o enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.
Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament mitjançant vapor o…
anelasticitat
Tecnologia
Comportament elàstic dependent del temps, que mostren alguns materials.
Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània…