Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
llibertat sexual
Dret penal
Dret que té tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per tant, de la seva vida sexual.
La llibertat sexual fou reconeguda com a dret en la Constitució del 1978, i com a conseqüència, són penalitzats com a delictes els actes realitzats contra l’esmentada llibertat Les normes contingudes en el codi penal de l’any 1995 relatives als delictes contra la llibertat sexual foren objecte de revisió per part de l’Estat espanyol, de la qual derivà la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que tipifica de manera més precisa els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals amb relació a l’edat de les víctimes i amb les circumstàncies que hi…
acció pública
Dret processal
Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció i àdhuc pels mateixos tribunals.
És aplicada en dret penal, en el qual tothom pot promoure la persecució judicial dels delictes, tret dels anomenats delictes privats rapte, injúria, etc En dret administratiu, també és admesa l’acció pública per a impugnar algunes actuacions de l’administració És anomenada acció popular
crim
Dret penal
Infracció punible de caràcter greu.
En diversos estats França, Bèlgica, Grècia existeix encara avui com a categoria jurídica per contra, en l’actual ordenament penal espanyol solament hi ha delictes i faltes No obstant això, el mot continua essent usat en el llenguatge popular per a qualificar els delictes de sang i violents
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
amnistia
Dret penal
Decisió del poder públic, dictada per raons d’alta política i generalment destinada a aconseguir la pacificació i la reconciliació després d’una contesa civil, que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix completament la pena i tots els seus efectes.
Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anulla els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats en canvi, l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori L’amnistia es…
pres | presa
Privat de llibertat, reclòs en una presó.
La pena de presó és imposada d’acord amb la legislació i el codi penal vigents a cada Estat Són universalment acceptades les penes de presó per a determinats delictes, com ara assassinats i crims de sang, robatoris, destrucció deliberada de propietat privada o pública, corrupció, narcotràfic o violència contra persones, entre d’altres, tot i que el marge i les circumstàncies per a l’aplicació de la pena, com també la durada i les condicions de la privació de llibertat, varien molt Amb el terme pres o presoner de consciència es designa la persona privada de llibertat a causa de…
llei de Jurisdiccions
Història del dret
Llei preparada pel govern de Moret arran de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars pel novembre del 1905.
Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana
Protestes a Romania per l’intent de despenalitzar la corrupció
L’aprovació d’un decret del Govern de Romania que pretén despenalitzar els delictes de corrupció que no superin els 44000 euros desencadena l’onada de manifestacions més massiva des de la caiguda del comunisme 1989 El decret va ser aprovat el dia 31 de gener i havia d’entrar en vigor el 10 de febrer, però, de resultes de la magnitud de les protestes, el Govern el retira el dia 4 Malgrat tot, el dia 6, prop de mig milió de persones surten al carrer per evitar que el Govern no aprovi una versió camuflada d’amnistia per als delictes de corrupció
Tribunal d’Ordre Públic
Dret processal
Tribunal especial creat el 1963, a Madrid, per tal de defensar l’estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l’Estat espanyol.
Continuació de l’extingit Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme , tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l’estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebellió, els desordres públics, la propaganda illegal, etc Fou abolit l’any 1977 pel nou govern de la monarquia de Joan Carles I El mateix dia de la seva abolició 4 de gener fou creada per decret llei l' Audiència Nacional , d'…