Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Bor
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera.
És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
Downtonià
Geologia
Unitat estratigràfica d’Anglaterra, situada en el trànsit Silurià-Devonià.
A la localitat tipus, Downton Shorpshire, la formació constitueix la base de l' Old Red Sandstone ‘vell gres roig’
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
Paleozoic
Geologia
Primera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Precambrià i el Mesozoic.
És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
pteràspids
Paleontologia
Família de peixos fòssils ciclòstoms, propis del Silurià i el Devonià.
Tenien la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada Habitaven les aigües dolces, eren bentònics, mals nedadors i tenien el cos cobert de plaques dures
Els mol·luscs fòssils
Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…
pteridospermòpsids
Paleontologia
Botànica
Classe de gimnospermes fòssils que visqueren des del Devonià fins al Cretaci.
Eren plantes llenyoses, semblants a falgueres, amb creixement secundari No tenien veritables flors, però sí llavors Els microsporangis i els megasporangis eren situats en individus diferents, i sovint formaven grups Comprèn els ordres de les caytonials i de les cicadofilicals