Resultats de la cerca

Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la restauració…

Diaca romà, actuà eficaçment en la solució del cisma acacià És important la seva professio fidei , dita també fórmula d’Hormisdes 519 a favor del concili de Calcedònia contra les determinacions imperials La seva festa se celebra el 6 d’agost

Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols

Com a laic collaborà en diverses tasques a la parròquia de València Fou ordenat de diaca i prevere 1951 i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell 1953-68 Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana

Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma

El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols

Noble romà A la mort de Gregori IV, fou elegit papa pels nobles, mentre el poble aclamava el diaca Joan Hagué de demostrar la validesa de l’elecció davant Lluís, fill de Lotari I , i de reconèixer la necessitat de la confirmació imperial per a la consagració papal Passà el govern al seu germà Benet, amb gran descontentament del poble

Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès Excellent notari i callígraf, se'n conserven documents originals referents a Sant Cugat Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II de Castella pel bisbe de Vic Joan de Cardona

Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig