Resultats de la cerca

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…

La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27

El primer terme de l’equació és el flux de A a través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics

Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris

Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber

La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta