Resultats de la cerca

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz

En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi

Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar

El 1969 compartí el premi Nobel de química amb DHRBarton, pels seus treballs en l’anàlisi conformacional com a nou auxiliar per a esbrinar l’estructura molecular Estudià també l’estructura dels composts orgànics amb halògens, l’estereoquímica dels anells de sis carbonis i l’estructura molecular per mitjà dels raigs X i la difracció d’electrons

Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries

Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona

Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm

En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost