Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons
tabànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters de cos gros i curt, amb balancins visibles i de vegades grossos.
L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc
sabater

sabaterHydrometra stagnorum
Mick Talbot (CC BY 2.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a les famílies dels gèrrids i dels hidromètrids.
Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra
Tipus d’helmints
Patologia humana
Segons l’estructura i les característiques sexuals, els helmints paràsits de l’home s’integren en dos grans grups els anomenats nematohelmints i els platihelmints Classificació dels principals helmints patògens per a l'home i malalties que causen grup gènere, classe o subgrup espècie malaltia nematohelmints Ascaris A lumbricoides ascaridiasi Toxocara T canis toxocariasi T cati ídem Trichuris T trichiura trichuriasi o tricocefalosi Enterobius E vermicularis enterobiasi o oxiürosi Strongyloides S stercolaris estrongiloïdiasi o anguilulosi Anquilostoma A duodenale anquilostomiasi o uncinariasi…
guppy
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes que presenta dimorfisme sexual.
El mascle és d’uns 4 cm de llargada i presenta una gran variabilitat quant a la coloració i a la forma de les aletes la femella és d’uns 7 cm i de colors més uniformes Són vivípars amb fecundació interna El guppy habita a les aigües dolces d’Amèrica del Sud i és molt conegut com a peix d’aquari, on es reprodueix fàcilment Rep el seu nom del naturalista anglès Robert John Lechmere Guppy 1836-1916
troglodítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 9 a 22 cm, que són de color bru o gris i tacat d’una manera característica; tenen les ales curtes i arrodonides i les potes fortes.
Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes S'alimenten d’invertebrats, que cerquen a les escorces i les fulles mortes Tenen el bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall No presenten dimorfisme sexual i són sedentaris Comprèn 59 espècies, repartides entre 14 gèneres, els principals dels quals són Troglodytes, Cistothorus, Campylorhynchus i Ferminia L’únic representant als Països Catalans és el cargolet Ttroglodytes , que habita a Euràsia, l’Àfrica del nord i l’Amèrica del Nord
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
amficiònids
Paleontologia
Subfamília extingida de carnívors fòssils dins de la família dels cànids.
Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina