Resultats de la cerca

S’inicià al Club Calvo y Munar-Rodeira de Madrid Fou campiona d’Espanya en concurs complet 1983 i conquerí dues medalles d’or en els Jocs Mediterranis 1983, en les modalitats per equips i salts Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, així com en tres Mundials i tres Europeus 1981, 1983, 1985 Es retirà a dinou anys Posteriorment fou campiona d’Espanya d’aeròbic 1996

Davanter que s’inicià al CP Mollet i que a dinou anys arribà al primer equip Al final d’aquella primera temporada, el 1986, fou subcampió del món amb la selecció espanyola absoluta Quan deixà el Mollet jugà al Piera 1989-91, al Vic 1991-92 i al Cerdanyola 1992-97 i tornà al Mollet per jugar a primera catalana la temporada 1997-98, al final de la qual es retirà

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

Especialitzat en apnea, fou tres vegades campió de Catalunya de pesca submarina 1992, 1993, 1998 Establí el rècord de precocitat en aconseguir el títol amb dinou anys 1992, i el rècord de puntuació 1998, en aconseguir 500 punts de 500 possibles El 1998 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’Apnea a Cadaqués i fou membre fundador de l’AIDA a Espanya També des del 1998 és redactor i fotògraf de la revisa Apnea

A setze anys s’enrolà en un vaixell corsari i a dinou en capitanejà un de propi Des del 1689 lluità en les guerres contra Holanda i Espanya el 1706 rebé el comandament de quatre naus, amb les quals vencé els anglesos al canal de la Mànega El 1711 conquerí Rio de Janeiro malgrat que disposava de pocs efectius Fou nomenat cap d’esquadra 1715 i, al cap de tretze anys, lloctinent general

Començà en l’arbitratge el 1949, en la competició diocesana de l’Obra Atlético Recreativa OAR L’any 1960 s’incorporà a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol i el 1961 passà a dirigir partits de Lliga Fou internacional des de l’any 1964 i dirigí noranta partits internacionals Es retirà després de dinou temporades a la primera divisió, en els Jocs Olímpics de Moscou 1984 Fou president del Comitè Català 1980-86

Construïda el segle XVII —la inscripció més antiga que es trobà és del 1619—, fou molt remodelada al llarg del segle XVIII La darrera modificació és del 1920, quan s'hi van afegir unes escales exteriors i un balcó corregut al Sud El 1885 s'hi afegí, adossada, una capella que es dedicà a la Mare de Déu de la Concepció La casa també té una premsa de vi i dinou tines

L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs , hi ha la central hidroelèctrica de Benós Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 de novembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vila de Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Formà part, durant dinou anys, del primer equip del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà diversos títols d’àmbit català i espanyol Jugà 19 partits oficials amb la selecció espanyola i 30 amb la catalana El 1966 inicià la seva carrera com a tècnic Poc després fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que ocupà durant tres anys En el seu club fou també vocal de la junta directiva Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993