Resultats de la cerca

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…

Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons , que són partícules que obeeixen l' estadística de Fermi-Dirac Aquests poden ser de sis tipus diferents anomenats sabors que es poden agrupar en tres famílies up i down , strange i charme , top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals la força forta , l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria , cadascuna de les quals és…

Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el 1983 de la…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…

Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…

S'aplica com a funcional lineal continu sobre els kets = , essent aquest darrer el producte escalar dels dos vectors |ψ> i |Φ>

Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…

L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…

Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…