Resultats de la cerca

La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia

D’acord amb la clínica i la histopatologia hom les classifica en agudes infeccioses o supurades, subagudes i cròniques Les tiroïditis agudes són bacterianes i degudes a una disseminació limfògena o hematògena d’altres focus orals o amigdalofaringis La subaguda o granulomatosa de De Quervain és d’etiologia probablement vírica i guareix en un temps d’1 a 3 mesos Les principals tiroïditis cròniques són la crònica fibrosa o malaltia de Riedel, en la qual el tiroide adquireix una consistència molt dura i s’infiltra en els teixits veïns, la crònica limfomatosa o malaltia de Hashimoto, d’etiologia…

La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos continents…

Aquesta lesió, el tubercle, és un nòdul de teixit de granulació que conté cèllules gegants de Langhans envoltades de cèllules disposades en forma d’epiteli, limfòcits i polinuclears neutròfils, que evoluciona cap a la liqüefacció del casi formant cavitats tuberculoses característiques El contagi es produeix per inhalació de gotes expectorades per tuberculosos en activitat o per ingestió de llet de vaca tuberculosa La malaltia sol començar per una lesió primària al pulmó xancre d’inoculació de Ghon, acompanyada d’una adenopatia satèllit, que constitueix el complex primari, el qual té tendència…

En alguns casos, les diàspores són dispersades en ésser menjades i no digerides per animals endozoocor en altres casos, les diàspores són traslladades adherides al cos d’animals epizoocor, i en d’altres, les diàspores són disseminades com a restes d’aliments transportats per animals diszoocor

En l’home, després d’un període d’incubació de 2 a 10 dies, es presenta una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta la micció és dolorosa El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l’epidídim En la dona, la blennorràgia acostuma a ésser menys aparatosa que en l’home i molt sovint passa totalment desapercebuda Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí La uretritis, després d’una incubació igual a la de l’home, es manifesta per disúria, per una secreció purulenta escassa i gairebé sempre es complica amb símptomes d’…

El càncer de ronyó és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament al ronyó d’una massa de teixit anòmal que comprimeix les estructures adjacents, s’infiltra entre les cèllules i, si no és tractat precoçment i correctament, es dissemina a d’altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals Es desconeix la causa del càncer de ronyó, i, d’altra banda, tampoc no s’ha demostrat que sigui hereditari, encara que de vegades es presenta ja des del naixement L’adenocarcinoma renal, tumor de Grawitz o hipernefroma és un tipus de càncer renal desenvolupat a partir de les cèllules dels…

Bé que en general té caràcter benigne, en els infants, o en els vells o en els debilitats per malalties cròniques hi ha el perill d’una complicació, sovint la pneumònia L’agent de la malaltia és un mixovirus del qual hom coneix tres tipus antigènics, A, B i C La infecció per un d’aquests virus no comporta immunitat envers els altres dos El tipus B i C originen casos esporàdics o petites brotades en escoles o collectivitats semblants Al contrari, el tipus A causa epidèmies importants cada dos o tres anys això és degut a la seva gran capacitat de mutació antigènica, que permet l’aparició…