- El càncer de ronyó és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament al ronyó d’una massa de teixit anòmal que comprimeix les estructures adjacents, s’infiltra entre les cèl·lules i, si no és tractat precoçment i correctament, es dissemina a d’altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals.
- Es desconeix la causa del càncer de ronyó, i, d’altra banda, tampoc no s’ha demostrat que sigui hereditari, encara que de vegades es presenta ja des del naixement.
- L’adenocarcinoma renal, tumor de Grawitz o hipernefroma és un tipus de càncer renal desenvolupat a partir de les cèl·lules dels túbuls renals, que es presenta típicament en l’edat adulta.
- L’adenocarcinoma renal origina símptomes escassos durant les fases inicials, de manera que cal adreçar-se al metge perquè indiqui les proves necessàries per a descartar aquesta malaltia si es presenta algun dels símptomes que pot ocasionar, encara que siguin lleus. Aquests símptomes són: hematúria —eliminació de sang amb l’orina— i dolor sord localitzat a la fossa lumbar o el costat, o bé en forma de còlics renals amb expulsió de coàguls.
- En alguns casos d’adenocarcinoma renal, el desenvolupament del tumor no origina símptomes, i la malaltia és diagnosticada en efectuar diverses proves per a establir la causa d’un tumor en un altre òrgan, com el pulmó o el fetge, causat per disseminació del tumor original, o bé en el curs d’exploracions realitzades per una altra causa.
- El nefroblastoma, o tumor de Wilms, és un tipus de càncer renal que es desenvolupa en l’embrió i el fetus a partir de les cèl·lules que originaran els teixits renals, i es presenta típicament durant els primers anys de vida.
- Quan es nota una massa a l’abdomen d’un infant petit no se li ha de comprimir, perquè, si es tractés d’un nefroblastoma, es podria provocar la disseminació de cèl·lules canceroses.
- Cal consultar el metge si un infant té febre, dolor abdominal o vòmits de manera persistent, perquè aquests símptomes poden ésser causats per un nefroblastoma.
- Quan un infant presenta des del naixement absència de l’iris, o anirídia, o bé un desenvolupament exagerat d’una meitat del cos, o hemihipertròfia, s’efectuen algunes proves per a descartar que tingui un nefroblastoma, perquè aquestes alteracions congènites es poden presentar juntament amb aquest tipus de càncer renal.
- El càncer renal es pot guarir amb un tractament adequat si es diagnostica quan encara no s’ha estès.
- El 65% de les persones afectades per un adenocarcinoma renal sobreviuen al cap de cinc anys si el tumor és extirpat amb una intervenció quirúrgica quan es troba ben localitzat, però si s’ha disseminat a d’altres òrgans només sobreviuen el 8% de les persones al cap de cinc anys. Així, és fonamental de diagnosticar i procedir al tractament del tumor durant les primeres fases del seu desenvolupament.
- El nefroblastoma es considera gairebé guarit si la persona que n’és afectada sobreviu dos anys després que s’ha efectuat l’extirpació del tumor, perquè les complicacions mortals d’aquest tipus de càncer solen presentar-se durant aquest període.
- En un 80% dels casos de nefroblastoma localitzat s’aconsegueix el guariment total de la malaltia si hom extirpa el ronyó afectat, i, a més, s’efectua radioteràpia i s’administren medicaments citostàtics. Quan el tumor ja s’ha estès en el moment de començar el tractament, el 40% o el 50% de les persones que en són afectades sobreviuen al cap de dos anys.