Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
àcid tiocarboxílic
Química
Denominació genèrica dels àcids carboxílics en què un àtom d’oxigen o tots dos han estat substituïts per àtoms de sofre.
D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als àcids…
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació de llavors amb…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
viscósa
Indústria tèxtil
Solució xaroposa, molt viscosa, obtinguda tractant linters de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa amb sosa càustica per a obtenir l’alcalicel·lulosa, que per l’acció del disulfur de carboni es transforma en xantat de cel·lulosa.
La dissolució d’aquest últim compost amb sosa càustica dóna la viscosa, emprada en la fabricació del raió viscosa
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests contaminants són…
Els anticossos
Fisiologia humana
Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…