Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Tenia relació amb la Colla de “L’Avenç” de la qual formaren part Brossa i Iglésies i amb el grup editor de la revista anarquista Ciencia Social Brossa i Coromines Brossa, Coromines i Iglésies crearen també l’organització Teatre Independent, dedicada a la representació de teatre modern i que divulgà l’obra d’Ibsen a Catalunya Es dispersaren arran de la repressió consegüent a l’atemptat del carrer de Canvis Nous 1896

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu

Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965