Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Josep Maria Mas Caselles i Enric
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès La heredera astuta o la más sutil currutaca Barcelona ~ 1800, en alexandrins En català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa segurament a Manresa ~ 1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi…
cinquè centenari de Tirant lo Blanc
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme el 1990 per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc.
Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El…
Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
Farmàcia antiga instal·lada al local de l'Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
© Fototeca.cat
Farmàcia
Entitats culturals i cíviques
Institució creada el 16 de maig de 1944 com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, formada pels membres corresponents d’aquesta acadèmia residents a Barcelona i per alguns altres professionals.
L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per a domicili d’aquesta secció de l’acadèmia de Madrid El 9 de febrer de 1956 s’independitzà de la institució mare, i es constituí com a Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona En fou nomenat president Guillem Benavent A partir del 1957 inicià la publicació de la Revista de la Real Academia Té 50 membres numeraris, 150 corresponents i 10 d’honor L’any 1992 passà a denominar-se Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Té com a finalitats primordials promoure i divulgar…
Salvador Contreras
Música
Compositor mexicà.
Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A…
August Wilhelm von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i literat alemany.
Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…
Josep Maria Mas i Enric
Història
Literatura
Escrivà de Ripoll, poeta i autor dramàtic.
Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès La heredera astuta o la más sutil currutaca Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós…
secret
Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar.
La Tramoia
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a València el 1987 amb la finalitat de divulgar el teatre valencià.
De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català, és dirigida per Antoni Amorós i hi collaboren Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc Té un tiratge de 1 500 exemplars
Ceretània
Historiografia catalana
Revista fundada el 1991 i editada per l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, el Patronat Francesc Eiximenis i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne.
Els temes d’estudi que tracta són les investigacions sobre la història, la sociologia, les estructures tradicionals i la llengua de la comarca natural de la Cerdanya, és a dir, sobre les dues administracions que hi coexisteixen Pretén, doncs, divulgar una realitat única i donar a conèixer estudis globals sobre la comarca, amb una voluntat de cooperació entre els diversos organismes editors i els collaboradors el Convent Museu Cerdà de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya Té una periodicitat irregular el segon número no sortí fins el 1998 Hi publiquen investigadors…
Gabriel Secall i Güell
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…