Resultats de la cerca

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

Llicenciat en medicina el 1847, doctorat el 1869, i colleccionista Aprengué dibuix a Llotja Barcelona, d’on esdevingué catedràtic d’anatomia aplicada a les arts 1851 Publicà diverses obres sobre la seva especialitat Reuní una important collecció de gravats, avui als Museus Municipals d’Art de Barcelona

Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica

Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864

Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915

Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics

Doctorat en dret a París, exercí de professor a les universitats de Iaşi i de Bucarest Diputat el 1913, tingué càrrecs polítics, però destacà sobretot com a diplomàtic i representà el seu país davant l’assemblea de la Societat de Nacions, de la qual fou president 1930-31 Fou un ferm defensor de la pau