Resultats de la cerca

El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com ara el cànon…

Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…

Inicià els estudis musicals en l’especialitat de guitarra a la seva ciutat natal, i posteriorment els amplià a Alacant amb José Tomás El 1970 es traslladà a Barcelona, on estudià contrapunt i composició amb J Soler i direcció amb A Ros Marbà Parallelament estudià filosofia, i realitzà una tesi de llicenciatura, dirigida per Emili Lledó, sobre l’obra d’A Schönberg Al final dels anys setanta es traslladà a Viena i Salzburg per continuar els estudis de composició amb F Cerha i els de direcció amb O Suitner, D Epstein i F Leitner Com a director ha estat fundador i titular de l’Orquestra de Cambra…

La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…

Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…

Format en 1952-58 al Conservatori d’Utrecht, amb Jaap Callenbach piano i Kees van Baaren composició El 1954 estrenà la seva primera obra, Passacaglia , a la catedral d’Utrecht El 1959 es traslladà a Londres, on fou deixeble de Mátyás Seiber, i l’any següent a Basilea per estudiar amb Pierre Boulez, el qual li supervisà la primera obra serial,  Entelechie I 1961 De nou al seu país 1962, el 1966 estrenà Labyrinth , obra multimèdia que comprenia música, dansa, mim, pintura, film i drama El 1967 impulsà un grup de música experimental juntament amb L Andriessen, M Mengelberg, J van Vlijmen i R de…

Obra d’Anton von Webern a partir del Trio, opus 20 1927, fou aprofundida per Olivier Messiaen en Mode de valeurs et intensités 1949, per Pierre Boulez en Structures pour deux pianos 1952, basades en quatre sèries, i per Karlheinz Stockhausen en Kontrapunkte 1953 Aquest control absolut de tots els paràmetres ha desembocat en l’abandó de l’ordre serial i ha vist aparèixer la indeterminació i l’atzar en la forma musical

L’Europa de la postguerra presentava greus mancances en el camp de l’ensenyament de la música contemporània, atès que bona part dels músics i compositors més importants havien mort o eren a l’exili Aquesta situació motivà que, a partir del 1946, sota la iniciativa de Wolfgang Steinecke, s’organitzessin els anomenats Cursos internacionals d’estiu de Nova Música, per tal d’afavorir la trobada entre joves compositors i alguns dels músics de la preguerra que havien estat prohibits pel nazisme, acusats de compondre música degenerada Entre els primers professors convidats figuraren Paul Hindemith,…

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

Vida Començà els seus estudis musicals a Hondarribia a vuit anys d’edat Al final dels anys quaranta es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret el 1952 El 1953 inicià l’activitat com a compositor, un cop enllestits els estudis universitaris, en el camp de la música dodecatònica Adscrit a la Generació del 51, entre les seves primeres obres hi ha Coral 1953, per a set instruments de vent, i Sonata 1954, per a piano Dedicà molts esforços a la difusió de la música contemporània Amb aquest objectiu, el 1959 creà el grup Tiempo y Música, i el 1965, el grup Alea President de Juventudes Musicales…