Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
lliurepensador | lliurepensadora
Dit de la persona que no se subjecta a cap autoritat dogmàtica.
sentència
Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
Franz Xaver von Baader
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany, professor de dogmàtica a la Universitat de Munic.
Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832
concili de Calcedònia
Quart concili ecumènic de l’Església (451), convocat per l’emperador Marcià.
Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí
Friedrich Stegmüller
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg i lul·lista alemany.
Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la…
Louis-Auguste Sabatier
Cristianisme
Teòleg francès.
Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903
teologia pastoral
Cristianisme
Ciència teològica sobre l’acció pastoral de l’Església, anomenada també teologia pràctica.
Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona publica la…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció…
,
Raskol
En l’Església russa, cisma que es produí amb motiu de la reforma litúrgica del patriarca Nikon (1652-67).
Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del…