Resultats de la cerca

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m…

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics…

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de…

Fundat el 1964, des dels seus inicis destacà per una mentalitat oberta incorporà modalitats ludicoesportives innovadores i sistemes d’explotació que permetien accedir a la pràctica esportiva sense ser soci del club, mitjançant el lloguer Així, inclogué la pràctica de l’esquaix 1980, el fitnes 1987 o el pàdel 1990, quan aquests esports encara eren molt desconeguts a Catalunya Les seves installacions, que ocupen 25000 m 2 , tenen piscines, pistes d’esquaix, de tennis i de pàdel, sales de fitnes, zones d’aigua i zones termals, camp de pràctiques de golf, etc Quant al vessant competitiu, i també…

Membre d’una antiga família de servidors reials, el 1410 fou designat patge del rei Joan II, del qual esdevingué l’home de confiança, talment que hom el considera un predecessor dels grans privats castellans del s XVII Poeta i escriptor notable, el 1422 fou nomenat conestable del regne, i des del 1420 esdevingué el cap del partit monàrquic, oposat a l’oligarquia nobiliària castellana i contra els infants d’Aragó Recolzat en els sectors urbans, la petita noblesa i el baix clergat, Luna plantejà la lluita contra els infants d’Aragó com una pugna entre regnes Amb les treves de Majano 1430…

Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a Roma 1560,…

S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses…

Començà la seva carrera a tretze anys jugant a galotxa a l’equip de Quart de les Valls, i el 1994 s’inicià com a professional El 1998, a l’Escola Comarcal de Pilota de Sagunt, fou campió cadet en la modalitat d’escala i corda, en la qual també fou el campió del Circuit Bancaixa 1997, 2001, 2002 i 2012 i subcampió 1996, 2000, 2003 i 2006, i també campió individual 1998, 2001-09 i 2011, subcampió 1995 i 2000 i guanyador de la Copa Diputació 2008 En la modalitat de frontó guanyà l’Obert Terra i Mar 2002 i 2003, l’Obert Ciutat de València 2003 i l’Obert d’Albal 2008 i 2009 També ha aconseguit el…

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en 50 km 1932,…