Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va vendre el casal…

El 1161 era senyor d’aquesta casa forta Bernat de Bellfort, que la tenia pels Besora La família se segueix documentant fins al 1441, mentre el 1419 Huguet i Roger de Bellfort són considerats com a generosos i homes de paratge generosum et hominem de Paratico Actualment és un mas amb una torre i finestrals del segle XVI

Aquesta fortalesa és continuada per un mas del mateix nom que conserva murs i voltes en la parta baixa que s’ha de datar entre els segles XIV i XV Aquesta domus el 1280 pertanyia als Vilagranada, que prenien aquest nom d’una altra domus del terme d’Oristà i eren els castlans menors del castell de Gurb

A l’indret del mas Maçanós, documentat l’any 982, hi hagué una domus , o casa forta, solar d’un antic llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola

Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics

Ara és un mas que recorda la vila rural d’ Oligo , documentada des del 898 Es trobava dintre el terme del castell de Sant Esteve o de Centelles, en un pendent del Pla de la Garga Durant els segles XII i XIII s’anomena sempre domus i el 1209 els Centelles la varen donar al monestir de l’Estany En endavant fou el centre d’una batllia administrativa del monestir El mas actual de l’Ollic fou construït el segle XVI

Els antics habitants de la casa de la Sala es coneixen des del 1226 Els Sala es refongueren amb la branca bastarda dels Vilademany, la del cavaller Roger de Vilademany, relacionat amb el castell de Sentfores i la domus d’Heures o Sala d’Heures Els descendents de Roger de Vilademany i Esclarmonda de Sala, feren de la Sala el casal de residència familiar fins al 1450 Actualment és un mas renovat els segles XVII i XVIII, amb una torre rodona d’angle d’època medieval però es fa difícil assegurar que sigui romànica

Aquesta casa forta es documenta a partir del 1292 quan la família primitiva s’havia entroncat amb els Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes L’hereu Guillem, que usava indistintament els cognoms Avenc i Sacosta, es casà amb Bondia i foren pares de Galzeran Sacosta, bisbe de Vic entre el 1328 i el 1345 L’edifici actual és un gran casal d’estil gòticorenaixentista reedificat el segle XVI

Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la…

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona