Resultats de la cerca

Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap

Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans

Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

És de formes esveltes i color bru verdós, amb el ventre blanc Els radis de les aletes són tous en té tres de dorsals i dues d’anals El seu règim alimentari és similar al del bacallà pròpiament dit Viu sobre fons rocosos, en aigües un xic més càlides que aquesta altra espècie, a l’Atlàntic oriental, des de les costes noruegues fins a les de la península Ibèrica, i també a la Mediterrània occidental La carn, saborosa, és consumida fresca i, a vegades, assecada i salada

Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda

Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània

El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada

Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants

Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…