Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
varànids
dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de…
gecònids
rèptil escatós saure gecònid: dragó comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils del subordre dels saures que ateny fins a 35 cm de llargada (amb la cua i tot) i amb el cos deprimit i cobert de grànuls o escates còrnies, freqüentment entremesclats.
Sovint tenen els ulls coberts per una membrana transparent semblant a la de les serps Inclou nombroses espècies, agrupades en uns seixanta gèneres de les regions càlides i temperades, entre les quals el dragó comú , que habita als Països Catalans
Icod de los Vinos
Aspecte de drago mil·lenari d’Icod de los Vinos
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al N de l’illa, al vessant del Teide.
La riquesa del municipi rau en l’agricultura plàtans, tomàquets, vinya, patates, l’elaboració de vins i el turisme Conserva un drago millenari, molt visitat Tenen interès l’església de San Marcos, de portada renaixentista, el convent de San Agustín i la capella de los Dolores
Josep Pi Buxeda
Vela
Regatista.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago
Els cal·lionímids: dragons
Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…
draconina
Botànica
Resina de color groc brillant que hom extreu de diferents arbres, com ara el Calamus draco i la Dracaena Draco
.
És la base de la sang de drago
Miquel Martines i Castanyer
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor en cap del setmanari barceloní Clarisme Corrector de català Publicà la novella Intranscendent 1957 i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó 1958
Joan Antoni Ragué Giró
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en vela lleugera Guanyà el IX Campionat d’Espanya en la classe dragó amb el Fortuna , entre altres competicions Disputà la classe 55 amb el Possilipo III en els Jocs Olímpics de Roma 1960, juntament amb Eusebi Bertrand i Jordi Martí
Club Deportiu Català de Lluites Olímpiques
Altres esports de combat
Club de lluita del districte de Nou Barris de Barcelona.
Practica les especialitats de lluita lliure olímpica, lluita grecoromana i sambo També practica el grappling, la boxa amateur , el judo i disciplines associades a la defensa personal El 2009 obrí una escola de wrestling i de lluita lliure mexicana Organitza cursos de defensa personal preventiva i cursos per a nens Practica al poliesportiu de Can Dragó
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior