Resultats de la cerca

Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Després d’haver ocupat diversos càrrecs en institucions docents eclesiàstiques, fou nomenat bisbe de Tikhvino i auxiliar de Novgorod 1913, diòcesi que ocupà com a arquebisbe residencial a partir del 1925, per passar a metropolita de Leningrad el 1933 El 1945, en un concili de l’Església russa, fou elegit patriarca de Moscou i de tot Rússia Escriví nombroses obres sobre teologia tingué cura també d’una nova edició en rus de la Bíblia

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses

Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV

La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic

en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva