Resultats de la cerca

Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968 Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals vocals i instrumentals, juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional amb closques de tortuga L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de les seves…

Estudià direcció d’orquestra amb P Dedecek al Conservatori de Praga 1939-43 i alhora rebé classes privades de composició de R Karel Fou membre de l’Orquestra Ràdio Praga El 1968 es feu càrrec de la direcció del grup Musica Viva Pragensis, dedicat a la música contemporània, amb el qual donà a conèixer molta de la música txeca del segle XX Dotat d’un estil postromàntic amb tocs neoclàssics, quan conegué l’obra d’A Webern es decantà cap al serialisme i, posteriorment, cap a línies encara més avantguardistes, inclosa la música electroacústica A partir dels anys seixanta escriví obres…

El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat…

Estudià violí, direcció i composició a la Universitat Federal de Rio de Janeiro entre els anys 1960 i 1968, i posteriorment es traslladà a l’Instituto Tella de Buenos Aires per tal d’ampliar els estudis de composició amb A Ginastera i G Gandini Interessat en la música electrònica, treballà en 1972-73 amb el Groupe de Recherches Musicales de París i des del 1973 és professor de composició i música electroacústica a la Universitat de Brasília Fou un dels pioners de la música d’avantguarda brasilera i en les seves composicions ha usat, a més de sons, imatges, olors i gustos, amb l’objectiu que…

Entrà al Conservatori de Mont-real el 1951, on estudià amb Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin El 1960 fou becat pels governs del Canadà i el Quebec per a estudiar a França amb O Messiaen anàlisi i H Dutilleux composició El 1962 tornà al Canadà i l’any següent guanyà el Prix d’Europe L’Orquestra Simfònica de Mont-real li encarregà una obra orquestral El resultat fou la peça titulada Fantasmes Dos anys més tard anà novament a París, on estudià música electroacústica amb Michel Philippot, i al Berkshire Music Center de Tanglewood, on treballà amb A Copland, Z Kodály, G Schuller…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial Posteriorment s'…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora…

Es formà al Conservatori de Bucarest 1946-51, i estudià el folklore del país mentre dirigia l’orquestra del Teatre Nacional de la ciutat 1947-50 Es perfeccionà al Conservatori de Moscou amb A Khačaturjan i D Rogal-Levickij El 1955 començà a impartir classes al Conservatori de Bucarest, i també exercí la docència a Bronxville, a la Juilliard School i a Berlín Oest El 1992 fou compositor resident a la Universitat de Nova York Estigué obert a les noves tècniques del segle XX, sense oblidar, en les primeres obres, els components folklòrics i les danses del seu país Compositor prolífic, escriví…

Estudià amb Claude Champagne a l’Escola Vincent d’Indy de Mont-real, i més tard ho feu amb Gilles Tremblay i Clermont Pépin al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on el 1967 guanyà el primer premi de composició per Modulaire Treballà a Niça i, del 1968 al 1970, a París amb Pierre Schaeffer i altres membres del Groupe de Recherches Musicales GRM, que el 1971 li encarregà Arksalalartok El 1969 cofundà el Groupe International de Musique Electro-Acustique, que fins el 1973 feu concerts a Europa, el Canadà i l’Amèrica del Sud De nou al Quebec el 1971, es dedicà a l’ensenyament al Conservatori…