Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
anàlisi estructural
Sociologia
Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes
enteniment
Filosofia
Facultat de comprendre.
Hom relaciona l’enteniment amb la intuïció i el contraposa a la raó Per a la filosofia medieval, l’enteniment era la facultat de la funció intellectual intellecte L’empirisme, tanmateix, en negar tot allò que no procedeix de les dades sensibles, el limita al terreny de la pura percepció En Kant, l’enteniment estructura els continguts de l’experiència, mentre que la raó ho fa amb els continguts intellectuals en aquest sentit, Hegel fa de l’enteniment un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó
Antonio Genovesi
Economia
Filosofia
Cristianisme
Economista, filòsof i eclesiàstic italià.
Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor
cercle de Varsòvia
Lògica
Filosofia
Escola lògica, amb seu a Varsòvia i Lwów (actual L’viv), desenvolupada sobretot entre la Primera Guerra Mundial i la Segona.
Els seus membres es caracteritzen per un estudi de la lògica moderna marcat per una tendència deductivista extrema i una inclinació al positivisme lògic o a l’empirisme científic En són representants destacats, juntament amb Jan Łukasiewicz i el seu deixeble Alfred Tarski , Zygmunt Zawirski 1882-1948, Lenon Chwistek 1884-1944 i Stanislaw Leśniewski 1886-1939, així com Tadeusz Kotarbiński 1886-1981, preocupat també pels problemes de la teoria del coneixement i de la metodologia de les ciències L’iniciador de l’escola fou pròpiament el vienès Kazimierz Twardowski 1866-1938, del…
Maine de Biran
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut el filòsof i polític occità Marie-François-Pierre Gonthier de Biran.
Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal citar Nouveaux…
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a…
Willard van Orman Quine
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The…
associacionisme
Filosofia
Psicologia
Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).
David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver…
peripatetisme
Filosofia
Conjunt doctrinal força heterogeni propi de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de περίπατος (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser, simplement, en una galeria.
La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les…
Émile Félix Édouard Borel
Matemàtiques
Política
Epistemologia
Matemàtic, epistemòleg i polític francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…