Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment incomplet…
Pèire Vidal
Literatura
Trobador provençal.
Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa Hàbil en la caricatura i en la paròdia, adopta una actitud de fanfarroneria i presumpció, que exagera, però, fins un punt que hom la considera una burla d’ell mateix Vidal presumeix sempre d’ésser el millor de tots els cavallers Cent cavaliers ai…
Plaerdemavida
Literatura catalana
Personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joa-not Martorell, impresa per primer cop a València el 1490.
Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria…
György Tabori
Teatre
Dramaturg en llengua anglesa i director teatral hongarès, més conegut com George Tabori
.
D’origen jueu, el 1933 emigrà a la Gran Bretanya, on treballà de periodista El 1944 publicà la seva primera novella, Beneath the stone the scorpion , a la qual seguirien d’altres Els anys quaranta treballà com a guionista a Hollywood i després es decantà per la direcció teatral La seva primera obra teatral, Flight into Egypt , s’estrenà a Broadway sota la direcció d’Elia Kazan Instalat a Alemanya des del 1971, des d’aleshores, per bé que escriví originalment en anglès, la seva obra fou publicada o estrenada en alemany El 1983 rebé el premi dramatúrgic de Mühlheim per l’obra Jubiläum ‘Jubileu…
El Gato Montés
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 102 min., dirigida per Roser Pi i Brujas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda Hormigón, Enrique Castellón Juan…
Joan Peruga Guerrero
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen Carlins i liberals els inicis de la qüestió d’Andorra 1992 i La crisi de la societat tradicional El segle XIX 1998, i, amb Esteve López, el Diplomatari de la Vall d’Andorra segle XIX 1994 El pas de la història a la…
,
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo…
Elisabet
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 85 min., dirigida per Alexandre Martí i Gelabert.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula, Fernando Rubio…
La sepultura
Literatura catalana
Composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.
Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’…