Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Castell de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…
comanda
Economia
Dret mercantil
Contracte de natura mixta de dipòsit, mandatus
i societat, consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o retribució.
Un dels tipus més característics és el contracte de canvi marítim
Jaume II de Mallorca

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…
guàrdia civil
Militar
Membre d’un cos policial de caràcter militar de l’Estat espanyol anomenat també guàrdia civil creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la repressió dels…
Castell de Pontons
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…
Santa Maria de l’Albà Vell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Fragment del sector nord de l’absis, sobrealçat, l’element més ben conservat d’aquesta ruïnosa església ECSA - J Figuerola Les restes d’aquesta antiga església parroquial formen part del conjunt del castell de l’Albà, al cim d’un dels turons que limiten la comarca de l’Alt Camp amb el Baix Penedès en aquest sector L’església és al costat de migdia del recinte defensiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent JFM Història La primera notícia sobre l’existència d’aquesta església es remunta a l’any 978, en què Vives, bisbe de…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
darwinisme

Diversificació del bec dels pinsans deguda a l’alimentació i hàbitat diferents i afavorida per l’aïllament insular
© fototeca.cat
Biologia
Teoria de l’evolució, l’essència de la qual és exposada principalment en dos dels llibres de Darwin, On the Origin of Species
...(1859) i The Descent of Man
... (1871).
En el primer presenta el cas de l’evolució general i desenvolupa la teoria de la selecció natural, assenyalant un seguit de fets observats en la natura, dels quals treu dues conclusions principals bé que es dóna la tendència de tots els organismes a augmentar en una progressió geomètrica, hom pot comprovar que el nombre d’individus d’una espècie determinada resta més o menys constant ja Linné havia calculat que si una planta anual produís tan sols dues llavors —no hi ha cap planta tan poc productiva— i aquesta cadena continués en la mateixa proporció, al cap de vint anys hi hauria un milió de…