Resultats de la cerca

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació…

Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut

Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en…

Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’…

El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…

De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu

Entre els anys 1960-70 fou un nucli de població immigrada, i moltes del les cases eres d’autoconstrucció

Després dels temps prearqueans, les eres són Paleoprotozoic dins l’Arqueà, Mesoprotozoic, Neoprotozoic i Epiprotozoic dins el Proterozoic, Paleozoic o primària, Mesozoic o secundària i Cenozoic o terciària al Fanerozoic