Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
cambra de combustió
Tecnologia
Recinte d’un motor
on és efectuada la combustió.
En els motors alternatius ocupa el volum del cilindre comprès entre la culata i el pistó situat al punt mort superior En els d’encesa per guspira, la seva forma és determinada per la necessitat d’obtenir una bona turbulència i pel fet d’evitar al màxim el perill de detonació mitjançant el refredament de la part de mescla més allunyada de la bugia i la disposició adequada d’aquesta a la cambra, generalment prop de la vàlvula d’escapament La forma de la cambra de combustió també depèn de la disposició de les vàlvules laterals o a la culata En els motors d’encesa per compressió la…
trucatge
Tecnologia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.
En el trucatge hom augmenta la relació de compressió, varia la distribució, treu pes al volant, al cigonyal i a les bieles, etc, i substitueix determinats elements, tals com el carburador, els tubs d’escapament, etc
deflector
Tecnologia
Cap dels pistons utilitzats en els motors de dos temps.
Té una forma especial que permet d’assegurar la distribució uniforme de la mescla a la cambra de combustió i evitar que le mescla surti per la lluerna d’escapament oberta al mateix temps que la d’admissió
comprovador de motors
Tecnologia
Conjunt d’aparells (tacòmetre, voltímetre, manòmetre, oscil·lògraf, etc) disposats en una mateixa instal·lació que permeten de comprovar les diferents parts del motor sense haver-ne de desmuntar cap element.
Hom pot comprovar el nombre de revolucions per minut, la pressió de la bomba de carburant, la compressió en els cilindres, els diferents elements de la installació elèctrica, l’avanç de l’encesa, el contingut del CO en els gasos d’escapament, etc
distribució variable
Transports
Tècnica emprada per a millorar la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir d’un vehicle.
Consisteix en la variació dels angles d’obertura de les vàlvules d’admissió i d’escapament de la distribució, amb l’objectiu d’augmentar el rendiment volumètric del motor amb tota la gamma de velocitats i obtenir així una corba de parell més plana
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
turbocompressor
Principi de funcionament del turbocompressor en un motor diesel. Comprimint l'aire gràcies a l'energia tèrmica dels gasos de combustió, és possible de cremar més carburant en cada cicle del motor, i d'augmentar, doncs, la potència
Tecnologia
Dispositiu auxiliar utilitzat en els motors tèrmics sobrealimentats.
La seva funció és comprimir mitjançant un compressor axial l’aire o la mescla combustible amb què hom alimenta les cambres de combustió de cada cilindre, tot aprofitant l’impuls que els gasos d’escapament del propi motor procuren a una turbina muntada sobre el mateix eix que el del compressor
Sébastien Érard
Construcció i obres públiques
Música
Constructor d’instruments musicals francès.
Obrí una fàbrica de pianos a París 1777 El 1792 s’exilià a Londres on tenia una sucursal i hi assimilà els progressos dels constructors anglesos El 1823 inventà el doble escapament, que facilita l’atac i la repetició de notes Construí les primeres arpes de doble moviment i inventà el sistema de forquetes
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
corredora
Tecnologia
Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
Normalment és una peça que es desplaça per la paret del cilindre i té uns treps, disposats de manera que en el moment oportú donen sortida als gasos d’escapament i a l’admissió de la mescla pels indrets adequats La distribució per corredora té l’inconvenient, respecte a les vàlvules, que no proporciona un tancament tan perfecte i té més fregament, la qual cosa n'augmenta l’escalfament i en disminueix el rendiment mecànic, raó per la qual actualment ha quedat en desús