Resultats de la cerca

Fou fundat el 1934 a partir de la unió del Partit Nacional d’Escòcia i del Partit Escocès Actualment es defineix com a socialdemòcrata i favorable a un estat escocès membre de ple dret de la Unió Europea , i també del Commonwealth Sotmès els anys seixanta a fortes pugnes tant pel que fa a la identificació política i social com a la nacional, des dels anys vuitanta hi prevalen les posicions moderades i gradualistes Entre els seus líders, han destacat Alexander Mac Ewan 1934-36, Robert McIntyre 1947-56, William Wolfe 1969-79, Gordon Wilson 1979-90 i Alex Salmond 1990-2000 i 2004-14…

Les eleccions convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, pel qual tot el Govern català és destituït, se celebren en un ambient d’elevada tensió, a causa de l’empresonament d’una part dels membres del Govern català i l’exili de la resta inclòs el president, dels pronunciaments de la Junta Electoral contra símbols i expressions dels partits no constitucionalistes i de l’hostilitat verbal de determinades opcions Després del recompte del vot exterior 24 de desembre, els resultats donen com a clars vencedors a Ciutadans, el partit encapçalat per Inés…

Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el…

Entre els fundadors figuren els escriptors Saunders Lewis i Kate Roberts Té dos òrgans oficials, Y Ddraig Goch ‘El Dragó Roig’, que és la bandera de Galles, en gallès, i The Welsh Nation , en anglès, posteriorment unificats Nacionalista moderat i socialista comunitari, restà un grupuscle fins després de la Segona Guerra Mundial Entrà per primer cop al Parlament britànic el 1974 amb 2 diputats, i fins el 1987 obtingué entre 2 i 3 escons A partir del 1992 la representació a la Cambra dels Comuns ha oscillat entre 3 i 4 passà de 4 escons el 2001 a 3 el 2005, el 2010 i…

Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del…

Les eleccions generals celebrades l'11 de novembre van confirmar la majoria de la coalició de govern, Bé Comú de San Marino, que va obtenir 35 escons, mentre que la coalició opositora Entesa pel País es va quedar amb 12 escons i Ciutadania Activa va aconseguir 9 representants

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia PiS encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra

El resultat de les eleccions generals a Suècia dificulta la formació de govern els blocs de centredreta l’Aliança i el de centreesquerra, que formava el govern sortint, obtenen gairebé el mateix percentatge de vots poc més del 40% i escons 144 i 143 El partit antimmigració dels Demòcrates passa del 12,9% al 18% dels vots 62 escons

Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el…

Les eleccions del 7 de juny no van aconseguir variar substancialment el mapa polític del país Va tornar a guanyar el Partit Popular Socialcristià CSV, amb 26 escons, i el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg LSAP, amb 13 escons Dos mesos més tard es va anunciar l'acord de coalició entre ambdós partits, i el primer ministre Jean-Claude Juncker va aconseguir de nou el càrrec