Resultats de la cerca

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres  Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país

Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Començà escrivint en llengua castellana una collecció de poesies, Un libro 1878, i un assaig sobre els set pecats capitals 1883 Acabats els estudis de magisteri, el 1888, escriví molts treballs pedagògics Amb La rondalla de l’avi guanyà la flor natural en el certamen convocat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia en memòria del rei Jaume I 1907, i després obtingué una setantena de premis en diversos certàmens, per poemes de temàtica romàntica i religiosa, alguns dels quals foren recollits a “Lectura Popular” 1919

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats , algunes de to social Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1935, Poemes de raval 1937, L’íntim recés 1937, Festeig 1938, Dolor de la guerra 1938, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949

Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948

Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M Eminescu, la societat cultural Junimea Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda ‘El pope Tanda’, 1892, Moara cu noroc ‘El molí de la fortuna’, 1896, etc, i la novella Mara 1906, obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània

Estudià dret a la Universitat de Leipzig, ciutat on s’installà cap al 1720 Collaborà amb diversos músics escrivint els textos de nombrosos singspiele La seva obra poètica més important és la collecció de cançons estròfiques publicada entre el 1736 i el 1745 amb el títol Singende Muse an der Pleisse Gairebé la totalitat de les seves peces anaven acompanyades de música extreta de composicions vocals i instrumentals populars a l’època, preferiblement a la manera de l' style galant La seva contribució fou important en el desvetllament de la cançó alemanya durant el segle XVIII

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb Isidre Martí