Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
fadrí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, que assoleix uns 20 cm, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.
És tropical i habita en els esculls de corall N'hi ha també a la Mediterrània
estret de Bonifacio
Estret marí
Estret situat entre la punta de Pertusato (Còrsega) i les de Testa i Falcona (Sardenya).
Té uns 10 km d’amplada, bé que en alguns llocs aquesta amplada resta reduïda a la meitat a causa de l’existència d’illes i d’esculls
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de fondària Es tracta d’uns coralls que…
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar
Mingan Islands

Vista d’un sector del parc nacional de les Mingan Islands (Quebec)
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag situat a l’E de la província del Quebec (Canadà).
Format per 40 illes i un miler de petits illots i esculls L’arxipèlag, de roca garnítica, fou declarat parc nacional el 1984 per les formes naturals que han adoptat les roques i per les especíes vegetals que hi viuen
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
formacions coral·lines
Geologia
Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls, els quals, en créixer, constitueixen l’esquelet de la roca, i, posteriorment, els fragments dels mateixos coralls van omplint els espais lliures amb el carbonat càlcic de les aigües, que fa de ciment.
Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic