Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària.
Andrea Gori.
La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any. Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C: els anomenats coralls freds, o coralls blancs, que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1.000 m de fondària. Es tracta d’uns coralls que, com els tropicals, també poden formar esculls.
A la Mediterrània, les espècies dominants de corall fred són Madrepora oculata, Lophelia pertusa i Dendrophyllia cornigera; les característiques de totes tres són prou diferents dels coralls tropicals i de les altres espècies conegudes a la Mediterrània. Arriben a formar boscos de colònies que creixen sobre qualsevol indret rocós on es puguin fixar. Al contrari, les zones sedimentàries no els són propícies, ja que el sediment limita el seu assentament i el seu creixement. Recentment s’ha pogut demostrar que creixen gairebé tan ràpidament com algunes de les espècies tropicals properes a la costa; una explicació d’aquest fenomen és la seva preferència per alimentar-se de zooplàncton. Per a poder capturar amb garanties aquestes preses, han de desenvolupar les seves poblacions o boscos en llocs de corrents constants i mínimament elevats.
Detall d’una colònia de Madrepora oculata recollida al canyó del cap de Creus, a uns 140 m de fondària. La seva ramificació és més fina, curta i embrollada que en les altres espècies.
Andrea Gori.
Fragment d’una colònia de corall fred (Lophelia pertusa) recollida al canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària.
Andrea Gori.
Totes tres espècies formen colònies arborescents. Madrepora oculata té els pòlips petits, de 0,5 cm de diàmetre, i arriba a formar colònies d’un metre d’alçada en forma d’arbust. Els pòlips de Lophelia pertusa arriben a 1 cm de diàmetre, neixen de forma pinnada de les branques i constitueixen colònies de més d’un metre d’alçada en zones de més de 200 m de fondària. La part basal de les colònies es va cimentant com els esculls tropicals i arriba a formar autèntics esculls de fondària. Les colònies de Dendrophyllia cornigera tenen una densitat de pòlips inferior a la de les altres espècies, els pòlips poden tenir fins a 2 cm de diàmetre i creixen en forma de branques molt separades. Hi ha una altra espècie, D. ramea —coneguda com candelabres pels pescadors de les Balears—, que arriba a formar colònies poc ramificades, amb pòlips molt separats entre ells, i que poden arribar a més d’un metre d’alçada.
Els bancs de coralls freds són coneguts des de fa molts anys com boscos petrificats pels pescadors. El paper que tenen com a concentradors de diversitat d’espècies i biomassa ha fet que hagin estat molt explotats i destruïts per la pesca de ròssec en tota la Mediterrània. Moltes espècies de peixos i crustacis d’interès comercial s’hi concentraven, i això ha comportat que s’hi practiqués la pesca intensiva. Avui en dia els materials amb què es fan les xarxes de ròssec són prou resistents per a trencar les branques dels coralls i capturar amb eficiència els peixos que es troben al seu voltant.