Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
escata
Anatomia animal
Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…
Pont d’Ogern (Bassella)
Art romànic
Situació Pont sobre la Ribera Salada que conserva només dos dels seus quatre arcs primitius ECSA - V Roca Al terme de Bassella, seguint la carretera de Solsona, a 4,5 km, es troba el poble d’Ogern A l’altra banda del poble, damunt la Ribera Salada, hi ha el pont Mapa 34-11291 Situació 31TCG630536 Pont El pont d’Ogern servia per a travessar la Ribera Salada enllaçava la part d’Ogern i Oliana amb Madrona Tenia molta importància per a la comarca ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret El pont constava de quatre ulls, dels quals només es conserven dos a la banda dreta del riu Els…
Necròpoli del Sas de Sant Bartomeu (el Torricó)
Art romànic
Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa…
Els tricòpters: frigànies
Característiques generals dels tricòpters Tricòpter adult del gènere Lepidostoma Noteu l’aparença típica d’aquests insectes, que els ve donada principalment per la manera de parar-se amb les antenes esteses endavant Les larves d’aquest gènere viuen als rius i a les superfícies higropètriques Amador Viñolas Els tricòpters són insectes holometàbols, que tenen fases de larva i de pupa aquàtiques tret d’una sola excepció Els adults són voladors, i solen veure’s al capvespre i a l’alba En vol poden confondre’s amb petites papallones de colors terrosos, ja que tenen les ales recobertes d’abundants…
Pont Nou de Camprodon
Art romànic
Situació Una vista de conjunt del pont des del costat de migjorn J Martí Pont que travessa el riu Ter, situat al centre de la Vila de Baix de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 Si entrem dins de Camprodon pel sud, venint de Ripoll, trobarem el pont després de la plaça de l’Ajuntament Pont El pont, de doble vessant, amb una longitud total de 61 m, és format per un arc central, amb 20,90 m de llum i una alçada de 14,50 m Al costat de ponent d’aquesta arcada encara hi ha quatre arcs més el més proper al centre del pont i el més gran té una amplada de 7,30 m Al costat de…
Pont de Perarrua
Art romànic
Situació Pont format per tres arcs, sobre el riu Éssera, amb un perfil d’esquena d’ase ECSA - J Bolòs Es localitza damunt l’Éssera, vora el quilòmetre 45 de la carretera de la vall de Benasc i del branc que mena al poble Fins fa ben poc temps encara era l’únic pas per a accedir a Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG818828 Si seguim la carretera que va de Graus a Benasc, és situat a l’entrada del poble de Perarrua, al costat del pont modern Pont Es tracta d’un pont de tres arcs Els dos arcs més orientals són els més antics el més occidental fou afegit en època moderna Aquesta construcció té…
Pont de la Pobla de Roda
Art romànic
Situació Pont de tres arcs sobre l’Isàvena que donava accés a la Pobla de Roda ECSA - J Bolos Aquest pont permet de travessar el riu Isàvena prop de la Pobla de Roda, que s’assenta a la solana d’un turó, al mig de la vall, dominant la confluència del barranc de Carrasquer amb l’Isàvena, per la dreta, i l’estratègic pont del riu que mena vers Sant Esteve del Mall i l’altiplà JBP Mapa 32-11 251 Situació 31TBG977865 Pont És format per tres arcs Té una longitud de 53,5 m i una amplada de 2,8 m A la cara nord hi havia tres esperons L’esperó més occidental actualment és ben desfet A l’…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
gallina domèstica
Ornitologia
Avicultura
Femella del gall, del qual es distingeix especialment per les dimensions, que són menors, per la cresta i la cua, més petites, i per la manca d’esperons.
Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn , l'…