Pont de Perarrua

Situació

Pont format per tres arcs, sobre el riu Éssera, amb un perfil d’esquena d’ase.

ECSA - J. Bolòs

Es localitza damunt l’Éssera, vora el quilòmetre 45 de la carretera de la vall de Benasc i del branc que mena al poble. Fins fa ben poc temps encara era l’únic pas per a accedir a Perarrua.

Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG818828.

Si seguim la carretera que va de Graus a Benasc, és situat a l’entrada del poble de Perarrua, al costat del pont modern.

Pont

Es tracta d’un pont de tres arcs. Els dos arcs més orientals són els més antics; el més occidental fou afegit en època moderna. Aquesta construcció té un perfil d’esquena d’ase. És possible que l’arc situat més cap a l’est sigui més antic que l’arc central.

La longitud total del pont és de 54,3 m i l’amplada de la part més vella és de 3,15 m (inclosos els 13 cm de les dues baranes). Entre cada parell d’arcs hi ha sengles esperons, un a cada costat, que sobresurten uns 220 cm. Servien per a desviar l’aigua o fer de contrafort, durant les riuades, i també per a eixamplar el pas del camí.

L’arc central té una longitud de 21 m i, des de la sola fins al nivell actual de l’aigua, hi ha 12 m. L’arc més oriental fa 18 m de llarg i, fins al nivell de terra, té una alçada d’uns 10 m. Les dovelles de l’arc central són més escairades. Les dovelles de l’arc lateral són més llargues i irregulars, però segurament corresponen a una obra més antiga. Els carreus del conjunt de l’obra són de mida mitjana i col·locats en filades.

La datació d’aquest pont és difícil. Com hem dit, l’arc més modern és el de l’oest (el mur és fet amb pedres en coixinet); sembla que és obra del segle XVIII. Dels altres dos, sembla que el més antic és el de la banda est, el qual, d’acord sobretot amb les característiques de les dovelles, pot ésser datat potser al segle XII o ja al segle XIII. Cal datar l’arc central al segle XIII o al segle XIV.

Bibliografia

  • Enríquez, 1993 [1987], pàg. 105