Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
fons de salaris
Economia
Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.
El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari
rendibilitat
Economia
Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius
índex de referència de préstecs hipotecaris
Economia
Referència utilitzada per les entitats financeres per a fixar les clàusules de revisió dels préstecs a interès variable.
S'obté a partir de considerar els tipus que ofereixen determinats bancs i caixes d’estalvi Té l’avantatge que es tracta d’un índex força estable L' índex CECA és una variant que només té en compte els tipus de les caixes més importants
decrets de s’Agaró
Història del dret
Nom amb què és conegut el pla de 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya, promulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937 i publicades al Diari Oficial de la Generalitat extraordinari del dia 18.
El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb els problemes…
formació de capital
Economia
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d’estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
Centre General de Préstecs i Dipòsits (1881-1924)
La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el…
agregat monetari
Economia
Quantificació dels mitjans de pagament d’un estat (capacitat de compra total), en diversos tipus, segons llur grau de liquiditat.
De més a menys M1 diner en efectiu i dipòsits a la vista M2 M1, més dipòsits d’estalvi, M3 M2, més dipòsits a terme i altres ALP1 M3, més emprèstits a un any i altres ALP2 ALP1, més pagarés d’empresa La Comunitat Europea els ha harmonitzats, a fi de coordinar les polítiques monetàries Unió Econòmica i Monetària A França foren reformats el 1991, i a Espanya, el 1992
fons prestable
Economia
Diners disponibles per a ésser prestats a particulars i a institucions.
Segons la teoria dels fons prestables, el tipus d’interès és determinat en el mercat per la interacció de l’oferta i la demanda de fons prestable L’oferta prové de l’estalvi de particulars i d’empreses, del destresorejament i de l’increment de l’oferta monetària per part del govern o de la banca La demanda és feta bàsicament per la inversió, el tresorejament i el consum extraordinari
subconsum
Economia
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s’ofereixen en el mercat.
Aquesta situació, considerada com una de les causes generadores del cicle econòmic i, per tant, de les crisis, fou analitzada inicialment per Malthus i Sismondi, que veieren la tendència secular al subconsum com una conseqüència de la creixent misèria de la gran majoria de la població, enfront de l’ampliació constant de la producció Això portà Malthus a la defensa del consum sumptuari de l’aristocràcia com una forma de possibilitar una certa acumulació Aquesta anàlisi es confrontà amb la de la resta dels pensadors clàssics, que consideraven aquests desajusts ocasionals i passatgers El…