Resultats de la cerca

Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars

La seva obra, a cavall entre l’expressionisme i el realisme, mostra, a través d’un refinat sentit estètic, una concepció pessimista de la vida, presidida per la idea constant de la mort Inicià la seva carrera cinematogràfica a Alemanya i la continuà als EUA El 1928 obtingué l’Oscar al millor film per Sunrise 1927 Altres films seus són Nosferatu , eine Symphonie des Grauens ‘Nosferatu, una simfonia del terror’, 1924, Faust 1926, Four Devils 1928 i Tabu 1931

Format a l’Acadèmia de Munic 1888-90 i cofundador de les Vereinigte Werkstätten für Kunst und Handwerk Els seus mobles combinen el sentit estètic del Jugendstil amb un marcat funcionalisme Participà en l’Exposició de París del 1900 Dirigí l’Escola d’Arts Decoratives de Munic 1912-24 i l’Escola Tècnica de Colònia des del 1926 Com a arquitecte fou influït pel concepte anglès de la ciutat jardí projecte d’una ciutat obrera a Hagen, 1907

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…

Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925

Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista

Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic