Resultats de la cerca

La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el nombre de…

Hom l’observa en el nadó i en cas de lesions corticals extenses

S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors

La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg

L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme

El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…

Hom anomena paràlisi cerebral infantil un grup de trastorns de la motrícitat provocats per lesions encefàliques esdevingudes durant la gestació, el part o la primera infància La paràlisi cerebral no implica necessàriament un endarreriment mental Però, si l’infant que és afectat per nombrosos trastorns motors no rep una estimulació adequada, es pot alterar el seu desenvolupament intellectual Amb un tractament correcte, basat en la fisioteràpia, la teràpia ocupacional i la logopèdia, la majoria dels infants que pateixen de paràlisi cerebral poden arribar a tenir un nivell d’autonomia…

L’ésser humà està conformat biològicament per a respondre davant de determinats estímuls, que es poden catalogar genèricament com a eròtics, per mitjà d’una sèrie de reaccions característiques que, en conjunt, constitueixen l’anomenada resposta sexual A diferència d’allò que s’esdevé en els animals, que només responen sexualment davant d’estímuls molt concrets segons cada espècie, l’ésser humà és susceptible, en termes generals, a nombrosos i diferents factors capaços de desencadenar una resposta sexual I un cop aquesta s’ha posat en marxa, si l’estimulació eròtica es manté, sol seguir unes…

La producció de prolactina depèn de la hipòfisi i de l’hipotàlem, per tant, qualsevol alteració en aquest àmbit, sobretot neoplàsies i malalties infiltratives com la sarcoïdosi, poden incrementar-la i provocar una prolactinèmia per sobre dels valors basals La síntesi de prolactina pot ésser estimulada secundàriament per una gran quantitat de fàrmacs, la majoria amb acció terapèutica sobre el sistema nerviós central Altres causes menys freqüents d’augment de la prolactina són l’hipotiroïdisme, el fracàs renal agut, la cirrosi hepàtica, estímuls neurogènics lesions de la medulla espinal o de la…