Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Johann Walter
Música
Músic i compositor alemany.
Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu
apel·lació
Dret processal
recurs
judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o tribunal interposa davant un jutge o tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.
L’apellació dóna lloc a un nou estudi i decisió de l’afer, tot tenint en compte les actuacions del plet inicial, així com les noves allegacions —escrites o verbals— de les parts per regla general, però, no hi pot haver pràctica de noves proves ni admissió de nous documents L’apellació pressuposa una estructuració jerarquitzada dels òrgans judicials, que forma graus o instàncies En els procediments administratius l’equivalent a l’apellació és l' alçada , molt emprat també en els judicials amb el mateix sentit
regla
Lingüística i sociolingüística
Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
Escola de Dansa Esclat
Gimnàstica
Centre de dansa i de Pilates de Blanes.
Fou fundada els anys setanta per Dolors Ribas, que juntament amb Sílvia Paz i altres professors imparteixen diferents especialitats dins el món de la dansa iniciació, clàssica Vaganova escola russa, clàssica Royal escola anglesa, contemporània, modern jazz, afrojazz, hip-hop, dansa de caràcter, dansa creativa, clàssica espanyola, balls llatins, dansa teatre, dansa del ventre, estructuració corporal i pilates, per a tots els nivells i totes les edats L’escola ha actuat en diverses localitats arreu de l’Estat espanyol i també a Bèlgica i Alemanya, i ha obtingut premis en concursos nacionals
Bermon
Història
Vescomte d’Osona i senyor del castell de Cardona, d’on prengueren més tard el títol els vescomtes osonencs.
Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I
disfràsia
Trastorn del llenguatge que consisteix en una manca d’estructuració correcta de les paraules en frases.
arquitectura del llibre
Disseny i arts gràfiques
Art i tècnica de la distribució dels diversos elements i de l’estructuració general del llibre
.
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Música
Entitat federativa de corals infantils fundada el 1967, de resultes de les converses entre directors de cors infantils -Dolors Bonal, Maria Teresa Giménez, Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Onofre Boqué, M. Carme Valls i Jordi Casas-, amb la voluntat de vertebrar el cant coral entre els cinc i els setze anys.
De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…