Resultats de la cerca

L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una…

A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus especialitzats,…

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer…

Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents fonèticament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria En les…

Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…

És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia…

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…

Un membre seu, Gai Licini Estoló s IV aC, tribú de la plebs 376-367 aC, és l’autor de les lleis licínies , aprovades malgrat la resistència dels patricis 367 aC, en les quals hom donava accés als plebeus al consolat, era creat el pretor i regulat l’aprofitament de l' ager publicus De les nombroses branques que originà la família Licínia, en són les principals la dels Crassos i la dels Luculla