Resultats de la cerca

Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra

Estudià amb el director de l’escola local, Johann Matthesius, i amb el kantor Nicolaus Herman El 1554 es desplaçà a Nuremberg, d’on era originària la seva família Allí es casà i exercí com a tallador de pedres precioses Ben aviat, però, es guanyà una gran reputació com a músic, especialment com a organista Des del 1558 exercí el càrrec d’organista titular del nou hospital de Nuremberg S’encarregà de la formació musical dels seus fills Hans Leo, Kaspar i Jakob, tots ells músics de renom

Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863

Exercí deu anys a Madrid 1856-66, on fou secretari de l’Academia Nacional de Medicina i un dels organitzadors més importants del Primer Congreso Médico Español 1864 Des de l’any 1866 exercí a Girona, on fou, cap a la fi de segle, el metge de més anomenada Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a l’hipocratisme 1858-59 i a la toxicologia del treball 1857 Escriví també obres literàries i històriques Don Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Fou director de l’equip de la Unió Ciclista Sant Cugat 1972-75 El 1975 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC i ocupà el càrrec de seleccionador infantil Parallelament, exercí de director tècnic del Club Ciclista Cornellà 1975, el Club Ciclista Rubí 1976-78, el Restbarna 1979, l’Hospitalet 1980, el Kelme amateurs 1981-82 i la Penya Ciclista Orbea 1983-85 Fou seleccionador català d’ amateurs 1986-92, vicepresident de la FCC i delegat per Barcelona 1992-95 Posteriorment, fins el 2004, exercí de coordinador de ciclisme en ruta Fou director de l’equip del Club…

Formà part del Gimnàs Guinardó al final de la dècada de 1970 i al començament de la de 1980 fou campió de Catalunya i d’Espanya de trampolí i membre de la selecció estatal També exercí d’entrenador i fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica FCG, i, des de l’any 2000, president del comitè tècnic de trampolí de la FCG Parallelament exercí de jutge de trampolí, des del 1978 d’àmbit estatal i des del 2001 d’àmbit internacional Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la FCG 1977 i el reconeixement esportiu de la FCG 1990

S’inicià l’any 2002 al Royal Tarraco Sport Center, i posteriorment jugà amb l’Esportiu Rocafort de Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya femení 2008, 2010, 2012 i en fou finalista 2009 Fou jugadora de la selecció catalana A Anglaterra exercí d’entrenadora, participà en diverses lligues i es proclamà subcampiona en el National Club Championship d’Anglaterra 2012 amb l’equip Cottos & Monument El 2011 participà en la fundació del Club Esquaix Casagemes de Badalona, en el qual exercí d’entrenadora Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’…

Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix…

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al…