Resultats de la cerca

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…

Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació

Fundat l’any 1952, fou constituït per iniciativa de Lluís Marimon, Manel Canals i Salvador Farrés, que mobilitzaren un grup d’atletes de la comarca El club es consolidà ràpidament i el 1959 arribà a la primera categoria de la Lliga Catalana de clubs L’any 1955 organitzà per primer cop el Cros d’Igualada, que es disputà fins l’any 2000 Fou subcampió de la Lliga Catalana de clubs els anys 2004 i 2005 Té escola esportiva i una secció de triatló Practica a l’Estadi Atlètic Municipal, a la zona esportiva de les Comes

Les eleccions municipals revaliden la majoria d’alcaldes de les grans ciutats catalanes És el cas de Joan Clos PSC a Barcelona, Rita Barberà PP a València, Joan Fageda PP a Palma, Joaquim Nadal PSC a Girona, Celestí Corbacho PSC a l’Hospitalet, Joan Miquel Nadal CiU a Tarragona, Antoni Ciurana PSC a Lleida, Manuel Royes PSC a Terrassa i Diego Macià PSC a Elx Els principals canvis són a Sabadell, on la retirada d’Antoni Farrés permet la victòria del socialista Manuel Bustos, i a Igualada i Manresa, on l’esquerra s’imposa a CiU

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan Bosch Altres…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…

El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàllic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva El pont metàllic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat El concurs es va fallar el 1904 Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista…

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…