Resultats de la cerca

Filla d’un ric financer, casada molt jove amb un arrendatari d’imposts Coneguda en els salons i ambients literaris, mantingué correspondència amb Voltaire Amant de Lluís XV 1745, esdevingué marquesa de Pompadour i fou l’amfitriona del cercle íntim del rei a Versalles on introduí el joc de la ruleta Perdut el favor del rei 1750, conservaren una ferma amistat Intervingué en política, protegí les lletres, i l’Enciclopèdia en particular, i fou accionista principal de la manufactura de Sèvres

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…

Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el seu vot de…

Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau…

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i…

De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva…

Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a…

Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El…

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R Lamote de…

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada