Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
zimogènic | zimogènica
Obtenció de les begudes alcohòliques
Malgrat que consum de begudes alcohòliques sigui tan antic, l’alcohol no pot ésser considerat, com molta gent suposa erròniament, una substància natural, ja que no es troba tal qual en la natura Per a obtenir les begudes alcohòliques s’ha de recórrer a procediments més o menys complexos, bàsicament de dos tipus l’un d’ells és la fermentació de diversos vegetals i l’altre és la destillació dels productes obtinguts amb aquest mètode Mitjançant la fermentació s’obtenen algunes de les begudes de més consum en el nostre medi el vi, la cervesa, el cava o la sidra El procés…
amilòlisi
Bioquímica
Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general, que pot tenir lloc per hidròlisi (Acida o enzimàtica) o per despolimerització (per acció de la calor o d’enzims).
L’amilòlisi dóna lloc a una disminució de la viscositat dels engruts, a la modificació i final desaparició de les coloracions produïdes pel iode i a l’alliberament de sucres reductors maltosa i glucosa Industrialment és efectuada per tractament amb àcids minerals o amb preparacions enzimàtiques riques en amilases, i intervé com a procés intermediari o principal, per exemple, en la fabricació de dextrines, de glucosa, de xarops de moresc, de cervesa, de whisky, de sake i d’altres begudes en la panificació en la fermentació acetònicobutílica del midó i en altres fermentacions…
anacard
Botànica
Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, sucós, agredolç i aromàtic, comestible.
Del producte carnós és obtinguda, per fermentació, una beguda alcohòlica
emmental
Alimentació
Formatge originari de la regió d’Emmental (Suïssa) elaborat amb llet de vaca, cultius bacterians i quall.
La fermentació propiònica en l’assaonament hi produeix els forats típics
amilobacteri
Biologia
Bacteri anaeròbic present al tub digestiu dels mamífers.
Realitza una acció fermentativa intensa que degrada els glúcids amb producció d’àcid butíric fermentació butírica
defecació del most
Viticultura
Operació per mitjà de la qual hom separa per sedimentació els grans, les pells i les impureses del most abans que aquest fermenti.
Per a evitar una fermentació prematura hom empra la pasteurització, el refredament o, més sovint, l’anhídrid sulfurós
Pierre Jacques Antoine Béchamp
Química
Químic francès, professor de química i farmàcia a Montpeller.
Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp
acetol
Química
Líquid que bull a 146°C, soluble en aigua, alcohol i èter.
Hom l’obté a partir de la cloroacetona o per fermentació del propilenglicol És utilitzat com a dissolvent de la nitrocellulosa
biopolímer
Química
Polímer produït per fermentació bacteriana.
La majoria de biopolímers són biodegradables, impermeables, homogenis i resistents als agents químics Troben aplicació en camps molt diversos envasos per a begudes carbòniques polihidroxibutirat pous d’extracció de petroli implants, pròtesis, catèters uretrals i traqueals, etc