Obtenció de les begudes alcohòliques

Malgrat que consum de begudes alcohòliques sigui tan antic, l’alcohol no pot ésser considerat, com molta gent suposa erròniament, una substància natural, ja que no es troba tal qual en la natura. Per a obtenir les begudes alcohòliques s’ha de recórrer a procediments més o menys complexos, bàsicament de dos tipus: l’un d’ells és la fermentació de diversos vegetals i l’altre és la destil·lació dels productes obtinguts amb aquest mètode.

Mitjançant la fermentació s’obtenen algunes de les begudes de més consum en el nostre medi: el vi, la cervesa, el cava o la sidra. El procés es basa, simplificadament, en l’acció que produeixen certs ferments sobre els sucres continguts en diverses fruites i els malts de determinats cereals; aquestes substàncies provoquen una sèrie de reaccions químiques que determinen el desdoblament dels hidrats de carboni en alcohol etílic i anhídrid carbònic. En el cas del vi, en primer lloc es premsa el raïm i se n’obté el suc, que es deixa reposar en determinades condicions durant períodes de temps més o menys llargs, la qual cosa fa possible l’acció dels ferments que hi són continguts, o fins i tot d’altres d’afegits especialment amb el mateix fi, i l’obtenció de la beguda desitjada; en alguns casos, el procés de fermentació es realitza parcialment en l’interior de l’ampolla i així s’obté el cava. La cervesa és el resultat de la fermentació de l’ordi germinat, que posteriorment és aromatitzat amb llúpol. I fermentant el suc de la poma, parcialment dins de l’ampolla, s’obté la sidra. Concentrant vi per ebullició, i afegint-hi alcohol i aromatitzants, s’obtenen els vermuts.

En el cas de la destil·lació, el procés és més complex. En primer lloc cal fermentar els malts i després el producte obtingut se sotmet a la destil·lació: simplificadament, amb un aparell anomenat alambí, hom escalfa el producte obtingut de manera que les substàncies més volàtils s’evaporin; aquestes substàncies circulen per un tub cap a un recipient de temperatura més baixa i, en conseqüència, tornen altre cop al seu estat líquid, però el nou producte obtingut té una concentració d’alcohol molt més elevada. S’obtenen així els aiguardents, com el whisky, la ginebra o la vodka, i també els licors, com l’anís o el conyac, que contenen a més aromatitzants.