Resultats de la cerca

La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…

La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva

En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme

El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr Hume 1804 i Lectures on the Philosophy of the Human Mind 1822

Els membres més importants foren Gai Fanni Estrabó , cònsol el 161 aC i autor de la llei Fànnia sobre les despeses dels banquets, el qual feu expulsar de Roma els filòsofs i els retòrics grecs, i Gai Fanni , tribú 141 aC i cònsol 122 aC, que lluità a l’Àfrica i a Hispània i feu rebutjar la proposta de Gai Grac de donar el dret de ciutadania completa als llatins fou orador, i escriví una història dels esdeveniments contemporanis

Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València

Estretament vinculada a l'astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus Entre els grecs, alguns filòsofs, entre ells Aristòtil, li atribuïren caràcter diví Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà Així la mà conté en si tots els signes i trets característics de la persona, alhora que és considerada com un microcosmos, imatge completa de tot l’univers

Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica

A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos

El 1533 esdevingué beneficiat de la seu de Mallorca Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs