Resultats de la cerca

Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la…

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d’ocells aquàtics

Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria

Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre…

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Situació Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià F Tur Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la…

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i és membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà un Diccionari general d’heràldica…