Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
al·lòfon
Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva…
assimilació
Fonètica i fonologia
Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment.
Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat rotunda > rodona regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat bursa > bossa recíproca, quan és mútua entre dos fonemes factu > fait > feit > fet…
sintetitzador de veu
Electroacústica
Aparell electroacústic capaç de generar sons d’una composició espectral semblant a la de la veu humana.
Bàsicament hi ha dues tècniques que fins ara han donat resultats bastant acceptables la parametrització i la segmentació En els sintetitzadors per parametrització, la informació de l’ona acústica corresponent a la veu es limita a un nombre ben reduït de paràmetres Efectivament, segons estudis teòrics fets per diversos investigadors, hom ha arribat a proposar una interpretació del tracte bucal amb un nombre de paràmetres que inicialment hom reduí a les coordenades de posició de la llengua, la mandíbula i els llavis posteriorment calgué afegir-hi també la posició del vel del paladar Amb aquest…
prepalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
En català són prepalatals els fonemes š i ž
apical
Fonètica i fonologia
Dit de tot fonema l’articulació del qual exigeix normalment la intervenció activa de l’àpex o extrem anterior de la llengua en contacte o en constricció amb qualsevol indret de les zones avançades de la boca.
En català, són apicals els fonemes t , d , n , r , l , s , z
lateral
Fonètica i fonologia
Dit del so fricatiu que es caracteritza per una obertura lingual a un o, menys sovint, a tots dos costats de la boca.
En català, hi ha dos fonemes de realització lateral l i l lila, lloc
alveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema la realització, sistemàtica o esporàdica, del qual és efectuada mitjançant un contacte de l’àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors.
Ho són en català diversos fonemes líquids l, n, r i r, tots sonors