Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de les que la…
previsió social
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes legals a favor dels treballadors.
Comprèn l'assegurança social de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós A l’Estat espanyol, és integrada al sistema de la seguretat social, la gestió de la qual correspon al ministeri del treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, les mutualitats laborals i les mútues patronals Inclou tots els treballadors de més de 16 anys, per compte d’altri, que cotitzin a la seguretat social, els càrrecs de les empreses, els funcionaris de l’estat i dels organismes oficials, els presos que exerceixen treballs…
Reunió sense acord per a solucionar el conflicte de la Universitat de Lleida
Acaba sense acord la reunió entre els estudiants que ocupen el rectorat de la Universitat de Lleida i la direcció del centre El 17 de maig estudiants d’aquesta universitat van ocupar el rectorat en protesta per les declaracions qualificades de xenòfobes de la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que també imparteix classes en aquest centre El dia 9 de juny una dotació dels Mossos d’Esquadra entra al rectorat per a procedir al desallotjament forçós, però no hi troba ningú En un comunicat difós per les xarxes socials, l’assemblea d’ocupació manifesta que abandona…
Lluís Urpinell i Jovani
Literatura catalana
Poeta.
Ha estudiat filologia catalana i anglesa i ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Fou cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze i president de l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana La seva obra poètica comprèn Exili forçós al Walhalla 1976, premi Joan Salvat-Papasseit 1975, Lerwick 1981 i March/Arthur 1985, Tractat d’Ofiologia 1995 i Naips nous 2007 La seva obra lírica és decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista Fruit dels seus estudis sobre el poema…
,
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes…
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…
Kirguizistan 2018
Estat
Durant el 2018, el Kirguizistan va viure una insospitada disputa entre el president del país, Soronbai Djenbèkov, i el seu predecessor i mentor, Almazbek Atambàiev Malgrat els antics lligams entre tots dos polítics Djenbèkov va ser primer ministre quan Atambàiev era president, des del relleu presidencial, el novembre del 2017, s’han intercanviat acusacions de manca de professionalitat El que hauria pogut ser una simple disputa personal es va agreujar quan diversos collaboradors d’Atambàiev van ser detinguts i el Parlament va aprovar, el 13 de desembre, l’aixecament de la impunitat per a…
Fèlix Duran i Cañameras
Historiografia catalana
Arxiver, historiador, jurista i polític.
Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…
Myanmar 2017
Estat
L’èxode forçós i massiu de població rohingya, com els refugiats a Bangladesh, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional © WOA / J Owens L’èxode forçós i massiu de població rohingya, minoria ètnica musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil a l’estat occidental de Rakhine, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional i va fer que es posés en dubte la que fins aleshores havia estat considerada una transició democràtica modèlica Més de 600000 rohingyes es van veure obligats a creuar la frontera…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…