Resultats de la cerca

En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…

La seva obra, que inclou diversos gèneres, pretén formular un concepte de l’home i del món influït pels presocràtics, i també per Leibniz, Kant i Nietzsche, a través, sovint, de la mitologia de civilitzacions diverses De la seva obra destaquen les proses Landschaftsmärchen ‘Contes del paisatge’, 1901, Thebaïs/Hellas 1965, els reculls poètics Das Atom Zeitalter ‘L’edat de l’àtom’, 1960 i Wasser wird sich ballen ‘L’aigua s’amuntegarà’, 1963, diversos drames i els assaigs filosòfics Die Krisis der europäischen Kultur ‘La crisi de la cultura europea’, 1917 i Der Übergang von heute zu…

Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de Young 1855 i…

Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en…

El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…

Té moltes semblances amb l’anomenat mètode hipoteticodeductiu , pel qual es verifica i es posa a prova una hipòtesi  sobre un determinat fenomen natural que permeti construir una teoria científica  sobre el seu funcionament i permeti predir-ne determinats efectes susceptibles de quantificació en el millor dels casos És central també en el mètode científic l’ús de la inducció  per a formular proposicions generals a partir de les dades observades, les quals, en la mesura que sigui possible, s’obtenen a través de l’ experimentació Pel que fa a la quantificació en el procés de…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia naixent, fou el…